Basat en l’obra de Plató El banquet o De l’amor, a Nova Acròpolis Sabadell s’ha realitzat un cicle de tres tallers consecutius sobre l’amor, sota els títols: «Saps estimar?», «Amor platònic» i una taula rodona amb escenificació d’aquesta cèlebre obra, amb tots els seus personatges i les seves idees centrals sobre el tema de l’amor.

Han passat ja més de dos mil anys i continuem preguntant-nos: què és l’amor? Es pot viure sense ell? Quantes formes d’amor hi ha? Es pot conrear l’amor?

Va ser a Grècia on es va celebrar aquest famós banquet, en el qual set il·lustres filòsofs van opinar sobre la naturalesa de l’amor. Els comensals eren: Agató, l’amfitrió i literat; Fedre, cosí de Plató i sofista; Pausanias, polític; Erixímac, metge; Aristòfanes, escriptor de comèdies; Alcibíades, general; i Sòcrates, filòsof.

I és que de l’amor sempre han parlat els poetes, els escriptors, els filòsofs i tots aquells éssers humans poblats de profunditat i sensibilitat.

L’amor està a l’abast de tots, però no tots el vivim d’igual forma. I aquí és on aquests grans filòsofs ens mostren les diverses cares de l’amor.

És un anhel humà que busca la seva altra meitat? O tal vegada és una forma d’harmonia com una cosa complementària? I si és un daimon, com diu Sòcrates, que uneix el celeste amb el terrestre?

A través de la lectura d’aquesta obra en els dos primers tallers, es van anar analitzant les exposicions dels convidats al banquet, i en el tercer taller es va fer una escenificació de tots ells i els seus arguments sobre l’amor.

Cal dir que l’escenificació, realitzada per estudiants de l’associació de Sabadell, va ser excepcional quant a qualitat i contingut. Per moments ens sentim transportats a l’antiga Grècia i ens delectem escoltant-los a cadascun d’ells parlar sobre l’amor.

I ja per a acabar, esment a part i com a curiositat, en el banquet no hi havia cap dona per donar la seva opinió sobre l’amor! Curiós, oi?, encara que sabem que el diàleg central de Sòcrates el va basar en els ensenyaments que li donés una dona, la sacerdotessa Diòtima.
Així que físicament no hi havia cap dona en el banquet, però l’ensenyament més profund és d’una dona en boca de Sòcrates, una veu de dona a través del temps.