L’escola de Filosofia Nova Acròpolis de Sabadell va tenir el plaer de rebre a la seva seu els companys del grup Urània de Barcelona.

Aquest grup, format fa més de vint anys a la seu de Barcelona, està especialitzat en l’astronomia, i té com a objectiu l’estudi de l’espai sideral en tot el seu conjunt: des dels moviments de la Terra i els altres planetes veïns dins el Sistema Solar, passant per les constel·lacions i cúmuls d’estrelles dins i fora de la Via Làctia, fins a arribar als forats negres, gegants vermelles i supercúmuls de galàxies de l’Univers.

En aquesta conferència, vam poder gaudir d’una visita guiada intergalàctica en la que vam poder conèixer una mica més la situació del nostre Sistema Solar dins de la Via Làctia: en quins dels seus braços ens trobem, quins són els nostres sistemes veïns, i fins i tot el gran forat negre que es troba al seu centre.

Vam aprendre com neixen i moren les estrelles, els cúmuls més importants i com serà el seu futur, quan es fusionarà la Via Làctia amb la seva veïna, la galàxia d’Andròmeda, per així formar una nova galàxia d’aquí a milions de milions d’anys.

Per acabar, vam fer un “zoom” des del nostre petit planeta fins als confins de l’Univers conegut, adonant-nos de la nostra menudesa i la nostra poca rellevància dins del gran escenari de la creació.

No hem d’oblidar, però, que la nostra és una escola de Filosofia, on tots els temes que tractem tenen sempre un context filosòfic de fons que ens ajuda a millorar-nos, per així ajudar als qui ens envolten i contribuir a un món millor.

Així doncs, l’estudi de l’astronomia ens ha d’ajudar a comprendre que la Terra, el Sistema Solar i la Via Làctia són parts d’un gran ésser viu que anomenem Univers, un tot que es troba en transformació i canvi constant, si bé a una escala tan gran que amb prou feines la podem copsar. Així com la Terra forma part d’aquest conjunt, tots nosaltres en som membres també i, per tant, no podem oblidar aquesta connexió que compartim tots els éssers humans amb el nostre planeta, ni tampoc la responsabilitat, empatia i compassió que mereixen totes les persones que ens envolten i a la mare natura que ens permet viure dins dels seus racons.

I és clar, si la nostra Terra és una molècula invisible d’aigua dins del gran oceà de l’Univers, tots i cadascun de nosaltres som igual de petits en comparació amb la Terra; i aquesta és una altra lliçó d’humilitat que no ens vindria gens malament tenir present.