L’Escola de Filosofia Nova Acròpolis Barcelona va realitzar una trobada dedicada a l’estudi d’una de les civilitzacions més enigmàtiques de Mesoamèrica i de la seva profunda visió de l’ésser humà i del cosmos.
L’activitat va tractar sobre l’origen i el desenvolupament de Teotihuacán, anomenada la Ciutat dels Déus, que va arribar a ser un dels centres urbans més grans del món antic. Mitjançant la seva planificació urbana, les seves piràmides i la Calçada dels Morts, es va mostrar com va ser concebuda com un espai sagrat, on l’arquitectura, l’astronomia i l’espiritualitat formaven una unitat coherent.
Durant la xerrada es va destacar la precisió astronòmica de la ciutat, alineada amb els cicles del Sol, la Lluna i el planeta Venus, així com el simbolisme dels seus monuments, vinculats a processos de mort, purificació i renaixement. Aquests elements revelen una concepció de la vida on l’ésser humà buscava reflectir a la terra l’ordre del cosmos.
Aquesta xerrada s’emmarca en la tasca de Nova Acròpolis de promoure l’estudi comparat de les civilitzacions antigues des d’una perspectiva històrica, filosòfica i simbòlica, rescatant ensenyaments atemporals que segueixen interpel·lant a l’ésser humà contemporani.
La trobada convidava a reflexionar sobre la vigència del llegat de Teotihuacán i la seva capacitat per inspirar, encara avui, una mirada més conscient sobre la relació entre la natura, la comunitat i la transcendència.
