A Barcelona, la realitat del sensellarisme continua sent alarmant. Segons les darreres dades de la Fundació Arrels, 4.504 persones no tenen llar a la ciutat i 1.384 d’elles pernocten al carrer. Una xifra que no només representa un desafiament social, sinó també una crida a l’empatia i a l’acció.

El passat Dia de Reis, un grup de 54 voluntaris de Nova Acròpolis va respondre a aquesta crida. Gràcies al seu esforç conjunt, van aconseguir preparar 100 bosses de menjar que incloïen dos entrepans de pa fresc, productes enllaunats, un suc, un batut, fruita, un iogurt i algunes llepolies. A més, per combatre el fred, van afegir-hi una crema de verdures calenta, una postal artesanal amb missatges d’esperança i un full informatiu sobre els recursos socials disponibles a Barcelona.

L’equip de voluntaris va cobrir 16 zones de la ciutat, centrant-se en districtes com Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l’Eixample, on hi ha més persones en aquesta situació de vulnerabilitat. Durant la jornada, no només van distribuir aliments, sinó també coses encara més valuoses: temps, atenció i companyia.

Aquest acte solidari també va ser una oportunitat per reflexionar sobre el sensellarisme, un fenomen complex que combina causes estructurals, institucionals i personals. Es va parlar sobre la importància de no culpabilitzar les persones que el pateixen, de centrar-se en les seves capacitats i es va destacar la necessitat de combatre els prejudicis i els falsos mites associats a aquesta realitat.

Segons una enquesta de la Fundació Arrels, realitzada al juny del 2023, quatre de cada deu persones que viuen al carrer no tenen ningú en qui confiar. Aquesta solitud extrema reforça la importància dels gestos quotidians com saludar-les, preguntar-los com estan, si necessiten res… La generositat no sempre es tracta de diners, sinó d’una estona de companyia, de fer una trucada, d’una manta, o d’ajudar-les en una gestió.

La jornada va culminar amb la lectura d’un poema de Khalil Gibran, que va recordar a tots els presents que “hi ha qui dona amb alegria i aquesta alegria és la seva recompensa”. Una frase que va ressonar entre els voluntaris, després d’una tarda de generositat, alegria i compromís social.

Accions com aquesta ens recorden que la solidaritat pot transformar no només les vides de les persones en situació de vulnerabilitat, sinó també aquelles que trien dedicar el seu temps i energia a ajudar. Cada petita acció pot marcar la diferència.

 

Sobre el Donar

Quan doneu de vosaltres mateixos és quan realment doneu. Hi ha aquells que donen amb alegria, i aquesta alegria és la seva recompensa. Altres donen amb dolor, i aquest dolor és el seu baptisme.

♥

Donar quan ens ho demanen està bé, però és millor que la nostra comprensió endevini la necessitat i donar sense que ens ho demanin. Perquè per al generós, cercar qui ha de rebre és un goig superior al fet de donar. Tot el que posseïu serà repartit algun dia. Per tant, doneu ara, perquè sigui vostre el temps de la generositat i no el dels vostres hereus.

♥

Sovint dieu: «Jo donaria, però només a aquell que ho mereix». Ni els arbres del vostre hort, ni els ramats a les vostres pastures diuen això. En veritat, és la vida qui dona la vida, mentre vosaltres, que us creieu donants, no sou més que testimonis.

El Profeta – K. Gibran