Realment tenim un destí ja prefixat, o bé tenim lliure albir per decidir quant volem sobre la nostra vida?
A través dels savis de l’antiguitat com Plató, els estoics i altres grans filòsofs de diversos continents, el professor de filosofia, Enrique Galbis, de Nova Acròpoli Barcelona, ens va il·luminar amb aquesta profunda conferència sobre el tema en qüestió, a l’escola de filosofia Nova Acròpolis Sabadell.
Només començar, ens va fer veure el destí com una força que ens arrossega. Si els nostres pensaments governen la nostra vida, llavors el nostre destí està determinat pel que pensem. És aquí on ens plantegem: Soc lliure?, Lliure de què?, Lliure per a què?
Podem veure la llibertat com una possibilitat de poder triar, com un atribut essencial de l’ésser humà. Perquè les persones, necessitem saber qui som i per a què existim, busquem un sentit a la vida i sobretot, necessitem conèixer-nos. L‘autoconeixement és l’essència mateixa del coneixement i és el que ens porta a la perfecció. Només necessitem observar com els savis miraven tant dins d’ells mateixos, buscant la unió amb el veritable Jo per a culminar amb la unió amb el Tot.
Plantegem-nos què depèn de nosaltres i què no, és l’única manera de poder usar la nostra llibertat. Poder decidir a qui ajudo o a qui faig bé, per exemple. Això requereix de la unió de ment i cor, veient el cor com a seu de la consciència.
Tenim llibertat d’expressió, d’opinió, per a poder triar les nostres creences o la nostra vida privada, així també com a llibertat de pensament i consciència. I són aquestes dues últimes, amb les quals construïm les nostres pròpies idees sobre com són les coses.
Quan per fi “despertem”, ens adonem que hi ha una llibertat exterior que és circumstancial, i una altra que és molt profunda: arribar a ser el que soc i no una altra cosa. Així és com podrem desenvolupar les nostres potències interiors, com la justícia, el valor, la bondat, la temprança… virtuts que faran de nosaltres el voler aconseguir l’excel·lència humana. Tenim dins nostre tots els misteris de la naturalesa, som la pròpia clau que pot obrir l’últim misteri de l’univers.
Com deia Plató en la seva obra el Fedó: l’ànima és immortal i eterna; i viatja per diferents cicles de reencarnació. És amb el coneixement i la saviesa adquirida, amb el que s’acaba determinant el destí de l’ànima.
