A Nova Acròpolis Sabadell, s’han realitzat dues conferències sobre Egipte etern. A la primera s’ha parlat sobre els faraons i en la segona sobre la vida quotidiana, totes dues realitzades per professors de l’escola de filosofia de Sabadell.
Egipte, bressol d’una de les civilitzacions més influents, longeves i misterioses de la història, una terra banyada pel riu Nil, amb majestuosos faraons que eren considerats descendents directes dels déus. Aquests reis no tan sols governaven, sinó que també eren unes figures sagrades, responsables de mantenir l’ordre i la justícia, que per a ells era Maat. Ens van deixar un gran llegat de monuments, temples i lleis que fins i tot avui dia ens continuen meravellant.
Durant milers d’anys, Egipte va estar el al cim de la civilització. Faraó rere faraó, dinastia rere dinastia, van ser grans exemples de justícia, harmonia i ordre. L’Ètica i la moral estaven molt arrelades a les seves ànimes, i seguint l’exemple del faraó, amb les seves vides lliurades als altres. La majoria del poble egipci estava format per pagesos, artesans, comerciants i escribes. La vida quotidiana era dura, però també organitzada i espiritual.
Terra de Kem o Kemet, era el nom que els antics egipcis van donar al seu país i que literalment significa “la terra negra”, en referència al sòl fèrtil i fosc que quedava després de les crescudes del riu Nil, en contrast amb el desert anomenat Deshret, la terra vermella.
Així doncs, hauríem de veure Egipte no tan sols com una terra de faraons i mòmies. Vegem-la com una civilització que va poder prosperar durant mil·lennis. I quin va ser el seu secret? Una gran organització, les seves creences i la seva connexió amb la naturalesa profunda de les coses.
Encara avui, mantenen el seu llegat viu, recordant-nos que fins i tot en la pols del desert es poden trobar les petjades de l’eternitat.
