El Noble Camí Òctuple, una brúixola per l’ésser humà actual
L’Escola de Filosofia Nova Acròpolis Barcelona va acollir una xerrada inspiradora dedicada a explorar la vigència dels ensenyaments del Buda i la seva aplicació pràctica a la vida diària.
Recordant-nos la vida d’en Siddhartha Gautama, el jove príncep que, protegit entre els murs del seu palau vivia sense tenir contacte amb el patiment humà. La seva trobada amb la malaltia, la vellesa i la mort va marcar un abans i un després en la seva existència. Aquelles revelacions el van conduir a un despertar de la consciència, al reconeixement de l’arrel del dolor i, finalment, a la decisió d’abandonar el seu regne a la recerca de la veritat.
Durant el seu camí, en Siddhartha s’uneix als ascetes que practicaven dures penitències, convençuts que el sacrifici extrem els atansaria a la saviesa. Tanmateix, va comprendre que la privació no conduïa a l’alliberació, a l’igual que el luxe tampoc ho feia. Va ser llavors quan va formular l’ensenyament del camí del mig, simbolitzat amb la imatge d’una corda ni massa tensa ni massa fluixa: l’equilibri és la clau de l’harmonia interior.
Després d’anys de recerca, assegut sota l’arbre Bodhi, en Siddhartha va assolir la il·luminació —l’estat de nirvana—, va comprendre la natura del patiment i el camí que du a la seva superació.
A partir d’aquest relat es va introduir als assistents en les Quatre Nobles Veritats, nucli essencial del budisme:
- La vida inclou el patiment.
- El patiment és causa del desig d’aferrament i la ignorància.
- Existeix la possibilitat d’alliberar-se del patiment.
- El camí cap a l’alliberació es troba en el Noble Camí Òctuple.
Amb claredat i proximitat es va explicar el Noble Camí Òctuple, que representa el camí cap a l’alliberació del patiment (dukkha) i la realització del Nirvana. El Noble Camí Òctuple consisteix en la recta comprensió, la recta intenció, la recta paraula, la recta acció, el recte mitjà de vida, el recte esforç, la recta atenció i la recta concentració.
Va destacar especialment la importància de la rectitud com a brúixola interior, entesa com la coherència entre pensament, paraula i acció.
La xerrada va finalitzar amb una reflexió que va ressonar en el públic:
«La filosofia budista no és un legat distant ni un sistema de pensament abstracte, sinó una invitació pràctica a recórrer un camí conscient i a elevar-nos cap a la nostra millor versió».
La sala, plena fins a l’últim seient, l’entusiasme i l’atenció dels assistents van confirmar que, passats dos mil·lennis, el missatge del Buda segueix il·luminant el camí dels qui cerquen viure amb més consciència i plenitud. 
