Escribes i artistes: la transmissió de la saviesa a Egipte

Egipte és un viatge en el temps. Des de Nova Acròpolis Barcelona, hem viatjat cap a les ribes del Nil per explorar la ciutat dels artesans egipcis i escoltar els ensenyaments mil·lenaris de Ptahhotep. Aquest bell i profund viatge ha estat guiat per Hasan Kamel, egipci i egiptòleg, qui ens ha apropat als secrets de com els escribes i artistes transmetien la saviesa en aquella antiga civilització.

El que s’ha escrit a la pedra roman conservat

Fins a l’època de Napoleó (1769-1821), els jeroglífics egipcis eren un gran un enigma. Va ser durant la seva gran expedició quan, gràcies a una combinació de valentia, estudis científics i una mica de fortuna, aquests símbols van començar a ser desxifrats, revelant un món de significats fins aleshores desconegut.

A través dels papirs —material elaborat amb una planta aquàtica comuna al Nil— i de les pintures acuradament realitzades als monuments i temples, podem descobrir els secrets d’una de les civilitzacions més antigues del món. Una altra gran font d’ensenyaments es troba als sarcòfags, on també escrivien i dibuixaven les instruccions sagrades per als «viatgers» a l’altre món: pregàries, claus i codis per a un «viatge» segur.

A Egipte existien dos tipus de temples, els funeraris i els de culte diari. Aquests últims no només eren llocs de veneració, sinó també escoles on s’aprenien diverses arts sagrades; eren veritables escoles de vida.

D’aquí a cent anys, un telèfon intel·ligent probablement no ens dirà res, però les pedres continuaran sent un mitjà segur per registrar el que sempre va ser important. El que està escrit o dibuixat a la pedra immortalitza valors i coneixements ancestrals, sent un camí que roman, i romandrà, intacte al llarg de milers d’anys.

Ptahhotep: la transmissió de la saviesa

L’art i l’escriptura egípcia giren al voltant d’un mateix objectiu: buscar el cor de les coses per apropar i revelar virtuts i valors a l’ésser humà. Per tal que, en totes les èpoques, l’ésser humà que atresora el coneixement pugui transcendir els seus límits.

Ptahhotep (segle XXIV aC) va ser un visir, savi i escriba que va viure més de cent anys, deixant profunds ensenyaments sobre l’art de viure. Aquests es troben recollits al papir Prisse, descobert a Tebes l’any 1856, i que actualment es conserva al Museu del Louvre de París.

Entre les seves 37 màximes podem destacar lliçons com:

Confia en aquells que vols que confiïn en tu.
Observa la coherència entre el que fas i el que dius.
Recorda que la saviesa ha de ser buscada activament.
Agraeix sempre i busca la humilitat com una de les teves millors virtuts.
Guaita dins el teu cor, escolta’l per saber on invertir la teva energia.
Escolta’t a tu mateix; no parlis i deixa que la teva feina parli per tu.
No demanis als altres el que no poden fer.

≪Assaboreix les paraules. Si alguna no se sent bé a la teva boca, evita dir-la. Les paraules han de ser agradables per a qui les pronuncia, perquè siguin com llavors que, pronunciades amb consciència siguin capaces de fer florir la justícia i la veritat. No malbaratis el silenci amb banalitats≫.

Els artistes artesans de Deir el-Medina

A Luxor, es troba la ciutat de Deir el-Medina, que a l’antiguitat s’anomenava Set Maat: «El lloc de la Justícia». Allà van viure gairebé 80 famílies d’artesans. Segons els registres que ells mateixos van deixar sabem, que les seves vides giraven al voltant de la creació d’obres que, a més de reflectir la seva devoció i les seves meravelloses habilitats artístiques, donen testimoni de la consciència amb què treballaven les seves mans. Un art molt valuós que es remunta a temps immemorials.

Un ofici sagrat que, sota la voluntat dels déus, transformava papirs i pedres en còdexs i monuments, elements sagrats per a ells i per als que vindrien després. Com les piràmides i temples que ens han deixat amb significats capaços de transcendir el temps.

«L’ésser humà tem el temps, però el temps tem les piràmides».
Guiza and the Pyramids – Mark Lehner i Zahi Hawass

L’honor més gran que podem retre a aquests ensenyaments és tenir la força de voluntat per conèixer-los en profunditat. Això només serà possible mitjançant la pràctica constant, conscients que els símbols de l’Antic Egipte no són merament decoratius.