A Nova Acròpolis Barcelona dediquem el mes de març a l’art amb tres activitats: la conferència L’art i les emocions, una classe amb diferents exposicions sobre Escultures femenines i un pensaengran dedicat a La creativitat i les muses.

En la primera activitat es va estudiar la relació que existeix entre l’art i les emocions, tant per part de la figura de l’artista com de qui percep l’obra. Es va plantejar qui de nosaltres, escoltant una música o commoguts per un poema, una dansa, un quadre o una escultura, no hem somiat alguna vegada poder escoltar aquestes músiques que senten els músics, veure el que veuen els poetes o sentir com els grans ballarins i els escultors, als quals venerem i cap als quals sentim gratitud per tant com ens han donat amb les obres que ens han deixat, i que ens han permès elevar-nos per sobre de la rutina de la vida quotidiana, així com sentir que la vida és molt més immensa, bella, màgica i sublim.

Els éssers humans busquem aquelles veritats o principis que són eterns; per això ens sentim filòsofs, i una de les vies que tenim, no sols per a equilibrar les nostres emocions, sinó per a despertar i desenvolupar la imaginació i la intuïció, és l’art.

Amb la música, que és la disciplina que més afecta les emocions, podem arribar a sentir-les emocions adequades per a l’ésser humà i per a cada ocasió. Està demostrat que determinat tipus de música equilibra el ritme cardíac, la respiració, desperta la sensibilitat emocional, desenvolupa la memòria, la imaginació, redueix l’estrès i activa el sistema immunitari. Són ben coneguts els experiments amb resultats “miraculosos” que fa la música amb persones amb Alzheimer.

Ara bé, què és el que ens fa dir que una obra d’art és bella i ens resulta agradable o no ho és? Quan respon a aquestes mateixes lleis que regeixen el món de les formes amb les quals està construït el nostre univers: quan té ritme, quan té equilibri i té proporció.

Totes les arts aspiren a la condició de música, per això es diu que l’arquitectura és música congelada, que l’escultura és música muda i que la poesia és música en vers…

Un altre objecte de reflexió va ser què fa a l’artista ser-ho. Una pregunta molt freqüent i la conclusió de la qual va ser que no n’hi ha prou amb saber a la perfecció una tècnica, es necessita la inspiració de la musa. Per això, una obra es converteix en una obra d’art quan reuneix tècnica, talent i el geni o la inspiració.

I, d’altra banda, estem els qui percebem les obres d’art. La nostra capacitat de percebre l’art no depèn del que ens envolta, depèn de la nostra obertura interior. No obstant això, amb el ritme de vida actual a vegades resulta una mica complicat gaudir d’una obra d’art i, d’altra banda, no tenim una àmplia educació estètica. Com podem ampliar la nostra sensibilitat estètica?

Només cal parar-se uns minuts al dia i mirar i observar, aprendre a admirar i a veure la bellesa amagada en les petites coses…

L’art ens ensenya a viure, perquè veient a on els porta als artistes, els seus encerts i les seves febleses en la vida, podem aprendre de la seva experiència per comprensió sense necessitat de passar pel mateix dolor.

 

Al cap i a la fi, quina és la veritable finalitat de l’art? Que ens convertim en artistes de la nostra pròpia obra d’art, que som nosaltres mateixos…

Amb aquesta conclusió va finalitzar aquest magnífic taller on vam poder gaudir de ballets, pintures, escultures, poemes, música…, un repàs per diferents manifestacions de l’art que van convertir una tarda de divendres en una delícia, una tarda plena d’harmonia i motivació.