Des de NA Sabadell s’ha realitzat un taller interactiu, realitzat en dues parts, on hem après una mica més sobre aquesta meravellosa filosofia oriental i així poder veure l’essencial, l’espiritual i l’amorós dels Samurais. Cal ressaltar que el aspecte bèl·lic d’aquests guerrers tradicionals no era l’objectiu d’aquest bell taller sinó ressaltar la part profunda, lluminosa i bona d’ells. I tot això gràcies a la magnífica conferenciant Carolina Arenas, voluntària de NA Sabadell i internacionalista especialitzada en Cultura de Pau i Transformació Pacífica de Conflictes.

Al Japó, als Samurais se’ls coneixia com “els guardians del sol naixent“; igual que entre les flors la del cirerer és la reina, així entre els homes el samurai és el senyor. És bo recordar que entre les seves variades filosofies es troben el confucianisme, el taoisme, el budisme zen, el Bushido (com a codi ètic o camí del guerrer i que defineix l’ànima del Japó) i el sintoisme (que representa el kami, el brillant i lluminós de les coses). Ser un Samurai significava dedicar una vida sencera als ideals nobles i la seva espasa representava el poder de la seva ànima, l’ànima del guerrer, del samurái. No podien separar-se mai d’ella, ja que era el seu valor més preuat i la seva força interior; les espases es forjaven en tallers que van arribar a considerar temples, el lloc on es polien les ànimes. I l’armadura era la seva marca, la qual havia d’atorgar protecció i alhora llibertat de moviments, per això estava feta de petites làmines de metall lleugerament superposades i unides fortament amb cordes.

La paraula Saburau significa ‘servir’, ‘protegir’, ‘cuidar’, ‘custodiar’. I la formació filosòfica d’un samurai era l’ensenyament incansable dels seus mestres, del que ells deien: són els pares els que m’han portat al món, és el mestre el que m’ha fet un home. Hi ha un llibre d’arts marcials escrit per Yagyu Munenori, Llibre de les tradicions familiars, que ens parla del Daigaku o gran aprenentatge, de la força de l’aprenentatge essencial.

Serveixi com a exemple el que representa traspassar una porta: la llar està dins i traspassar aquesta porta és voluntat, entesa com l’amfitrió interior, i és energia, representada com el servidor el món, cap a l’esperit i la meravella. Ens està dient que siguem funcionals i no ens dispersem, l’energia ha d’estar als peus de l’amfitrió, hem de controlar la voluntat i per a això necessitem conèixer-nos i desenvolupar-nos.

Hi ha una gran potència i una gran funció en l’amfitrió, que seria com l’essència del tigre: valentia i coratge. Tot això ens ajuda a entendre la vida quotidiana dels Samurais, que estava representada per l’art de la disciplina en la cerca de la perfecció. El mestre Zen Takuan Soho, que va ser el professor de Munemori i mentor zen de l’Emperador, en el seu llibre “La inescrutable subtilesa de la saviesa immutable” ens fa veure la veritable essència del Zen japonès en la formació tradicional dels Samurais del s. XVII en el codi del Guerrer, d’acord amb la seva tradició, de com en l’àmbit filosòfic era tan important l’ús d’armes i el codi d’honor d’ells.

Governar la voluntat per a poder ser, per a poder servir, per a desenvolupar-se interiorment i ser millors. Ser un samurai, ser un home d’acció que destil·la progrés i avança cap endavant sense cap mena de temor.

Yorimoto Tashi, un filòsof japonès del s. XII molt reconegut i admirat pel seu poble, a més d’un dels majors estadistes que mai hagi tingut Japó, va tenir molta influència en la seva època amb les seves actuacions públiques i la seva filosofia, rescatant al seu país de la falta de principis en la qual es trobava. Fins i tot a ell se li deu el fet que la seu del govern japonès estigui en Kamakura, creant un òrgan administratiu semblant al govern metropolità actual de Tòquio. Tashi, donava molta importància al “sentit comú” i el definia així: «el sentit comú de l’ànima està constituït pel raciocini superior, que ens impedeix obeir passivament als baixos instints, ens adverteix del perill, ens indica fins a on arriba el permès i on comença el prohibit i fa que s’eviti el mal, eludint els tolls i fanguers, per a no veure’ns esquitxats».

De Tashi es recullen les anomenades Els 12 ensenyaments, una obra pràctica per al desenvolupament de si mateix i el despertar dels nostres valors interns, aquestes aptituds que tots tenim dins siguin les latents o manifestades… «Desenvolupar-se a si mateix és treure a la llum la part divina que brilla en el fons de cada intel·ligència humana…». Bonic, oi? La primera de totes és La contemplació eficaç i l’última és El rendiment esplèndid, i fins aquí puc llegir, ja que el llibre val la pena ser llegit al complet i en profunditat. Llegir el com prosperar moralment, com aconseguir l’objectiu que hagués de ser el de tots, és a dir, per mitjà d’una marxa constant cap al millor. O sobre la potència i possibilitats, on ens indica que necessitarem seguir tres passos: el primer és l’art de pressentir les teves aptituds, triar i posar en pràctica. El segon és l’art de saber ampliar-les o extingir-les segons convingui. I el tercer, saber adaptar-les. Savis consells de mà d’un gran mestre!

És famós el “Sennin Gyoretsu o desfilada dels mil samurais” que es realitza a la ciutat japonesa de Nikko, dins del festival bianual Shuki Taisai, on es fa una gran desfilada de centenars de guerrers amb els uniformes de l’època que desfilen al costat de sacerdots, dignataris i cortesans, caçadors, músics i samurais. Un gran i sumptuós desplegament d’indumentària i armes antigues, a més d’una representació del primer codi samurai, “La via de l’arc i del cavall”, on els Samurais avancen veloçment en corser amb l’arc a la mà esquerra i la data en la dreta i carreguen i disparen en moviment a una primera diana. Sense minorar el galop repeteixen el tret a dues dianes més, alguna cosa pel que sembla dificilíssim i que la majoria encerten en la primera però ja no tant en la segona diana i molts menys en la tercera. Un exercici molt difícil, emocionant i perillós que els honra com a savis guerrers. Per això, són molt freqüents les caigudes, ja que arribar a la tercera diana els afebleix i desequilibra molt, però cap renúncia a meitat de carrera ja que el seu codi ètic exigeix que tota batalla entaulada ha de ser guanyada.

És clar que ser un samurai no és tasca fàcil, que requereix molta disciplina i control. La potencialitat existeix en tots nosaltres, així que siguem tots una miqueta samurais despertant i traient el més bell i lluminós que hi portem dins i que la nostra espasa siguin les nostres accions.