Descobrint els encants de Girona

El passat dia 20 d’abril vam anar un grapat de filòsofs, filòsofes i, en definitiva, amics i amigues de Nova Acròpolis Sabadell a gaudir d’un dia a la màgica ciutat de Girona per descobrir, gràcies a les seves abundants llegendes, racons i secrets d’aquesta excepcional ciutat.

Vam començar per agafar forces amb un esmorzar al gust de cadascú als peus de l’església de Sant Feliu i amb vistes a la Lleona. Després d’aquest breu descans de viatge, vam començar a descobrir la ciutat a través de les seves llegendes; primer, vam fer un recorregut vorejant el casc històric, i, a la tarda, ens vam endinsar en els seus carrerons.

D’aquesta manera vam començar amb alguna de les seves llegendes fundacionals per continuar amb d’altres que són més tradicionals catalanes com la del Pont del Diable i vam seguir amb alguna més pròpia de la ciutat com la del Carrer del Llop, per continuar amb la majordoma del sant de la Girona, Sant Narcís. Vam continuar caminant una miqueta i ens vam trobar amb la cirereta del pastís… la seva esplendorosa i inimitable catedral, d’aturada obligatòria. Ens vam dirigir llavors a Plaça Catalunya, amb parada prèvia al costat de l’Onyar per explicar una història de l’enigmàtica Cocollona, i, mentre la caminàvem, disposàvem de la visió de tota la ciutat i sobretot d’aquesta catedral que cada cop teníem més a prop. Això sí, ens vam aturar per descobrir el trist secret de la torre Gironella i la seva Tolrana, per acabar desembocant a la fi de la muralla amb la llegenda de la Torre de Carlemany i la Bruixa de la Catedral, dues llegendes imprescindibles de l’imaginari gironí, explicades en un entorn immillorable com és el Jardí de la Francesa.

Després de tornar a agafar forces ens vam endinsar en el casc històric i el primer que vam fer va ser resoldre el misteri que envolta la bèl·lica relació entre Sant Narcís, les seves mosques i la seva protegida ciutat, així com explicar algun miracle que va fer al Mercadal. Vam descobrir racons com la plaça més petita de tota Europa, i també com saldar els deutes acariciant a un tal Banyetes o estar presents en una de les escenes més boniques del dia sota l’atenta mirada del Vampir de la Rambla. Vam acabar la visita amb dues de les més famoses llegendes d’aquest màgic lloc, primer amb l’humana llegenda del Tarlà, que ens fa reflexionar sobre l’objectiu de l’èsser humà i vam acabar, com no podia ser d’una altra manera, donant un petó al cul de la Lleona, just on vam començar aquest viatge. I és que… “No és bon ciutadà de Girona qui no li dóna un petó al cul de la Lleona!”.