Tres esdeveniments en Nova Acròpolis Barcelona van tenir a Egipte com a protagonista. En ells es va estar analitzant, escoltant i comprovant el que la gran civilització egípcia encara ha d’explicar-nos sobre el nostre passat, present i futur.

Taller Diàlegs de Plató

Vam analitzar un fragment (20e) del diàleg Timeu, específicament la conversa entre Solon, un gran pensador i líder polític d’Atenes, i un ancià egipci, els qui parlen sobre la història de la ciutat d’Atlántida.

Aquest fragment és especialment interessant, ja que ens permet veure com Plató utilitza la ficció i la realitat històrica per a explorar les seves idees sobre la política, la justícia i la veritat.

“Solon, Solon, vosaltres els grecs sou sempre nens: no hi ha un grec vell…”.

Després d’un breu interval en la cafeteria de l’escola i l’arribada del públic per a la següent activitat, es va poder comprovar el gran interès que desperta Egipte.

Xerrada: “Jeroglífics, l’escriptura de l’antic Egipte”

Hasan Yousif Kamel, egiptòleg i guia turístic, va ser el convidat especial que va deixar al públic meravellat amb les seves explicacions. Enamorat de la seva terra, i filòsof, apassionat per la saviesa, va mostrar alguns dels jeroglífics i els petits grans símbols que tanquen.

Els jeroglífics van ser indesxifrables fins l’any 1806, quan, gràcies a la pedra de Rosetta, es va unir la genialitat de Jean-François Champollion i Yuhanna Chiftichi (sacerdot egipci radicat a París). En l’Imperi Antic hi havia 400 signes, que es van transformar en 700 en l’Imperi Nou, arribant als 4000 en l’últim període (grecoromà). El nostre guia ens va transmetre ensenyaments que ens permeten “llegir” conceptes o paraules d’aquesta antiga, però viva, civilització.

Entre ells destaquem:

La ploma de Maat
Què han vist els egipcis en la ploma d’estruç per a representar l’harmonia, la igualtat, la justícia?
En aquesta ploma, els pèls de la dreta són exactament iguals als de l’esquerra.
La deessa Maat és deessa de la veritat, de l’ordre, de l’equilibri. La ploma de Maat representarà el passatge a la vida eterna o el retorn a la vida corporal com a resultat del judici final.

La pedra de Rosetta

La pedra de Rosetta ha estat la clau per a entendre la civilització egípcia. És una llosa de basalt negre que va ser trobada en 1799 prop del llogaret de Rosetta per les tropes de Napoleó durant l’ocupació d’Egipte. Es tracta d’un fragment de deixant, datada en el 196 aC., en el qual apareix una inscripció en tres escriptures diferents: els primers caràcters, jeroglífics (utilitzats a Egipte en els monuments i temples); els centrals, en escriptura demòtica (una escriptura simplificada i popular empleada a Egipte des del voltant de l’any 1000 aC); i els restants, en grec.

Mòmies d’Egipte, redescobrint les seves vides

I, finalment, visitem l’exposició “Mòmies” del CaixaFórum. En l’antic Egipte, la momificació servia per a sobreviure a la mort i conduir el cos a la vida del més enllà. A través d’una col·lecció d’objectes procedents del Museu Britànic, la mostra explora la idea de momificació i analitza el testimoniatge de sis persones que van viure en l’antic Egipte.
Els alumnes de Nova Acròpolis han tingut l’oportunitat de visitar la mostra i gaudir de les explicacions d’en Hasan, que, a més, va tenir com a tancament una mini xerrada on detallava el que, per als egipcis, era el judici de l’ànima.