En una xerrada de Nova Acròpolis a Barcelona, una gran audiència es va reunir per a qüestionar-se: què és el cosmopolitisme? 

Amb el fenomen de la globalització, el cosmopolitisme està més vigent que mai. D’una banda, aquesta globalització ha permès diversos avanços en totes les àrees importants de l’organització política, civil i econòmica. Però també ha generat alguns conflictes, potenciant pensaments que van en contra del global. Per això, és d’extrema necessitat recuperar el significat de determinats conceptes i idees, com el de “ciutadà”. 

Una de les idees fonamentals de Nova Acròpoli és la fraternitat, que considera la igualtat de drets per a tots els éssers humans, una idea antiga tant a Occident, per exemple, a través de l’estoïcisme, com a Orient, a través del budisme. 

Per què el cosmopolitisme està relacionat amb la fraternitat? 

Perquè per als filòsofs clàssics, el terme “cosmopolitisme” es refereix a la idea que tots som ciutadans del cosmos, del mateix univers, del mateix planeta, i, per tant, estem tots relacionats, pertanyem a una mateixa família. 

Diversos autors moderns també han fet aportacions a aquesta discussió, abordant les qüestions econòmiques, jurídiques i humanes en la idea que tots hauríem de tenir els mateixos drets, independentment de qüestions frontereres, racials o culturals. Principalment, el filòsof Immanuel Kant, en la seva obra La pau perpètua, dins del moviment filosòfic de la Il·lustració, defensa idees humanistes i d’universalitat. 

L’aparent fragmentació en la qual vivim actualment es contradiu amb l’experiència que, per exemple, es viu dins de Nova Acròpoli, fundada l’any 1957 i que des de llavors promou i realitza la idea de fraternitat en més de 50 països en tots els continents.

Declaració Universal dels Drets Humans

Un moment clau del cosmopolitisme va ser la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948, a l’ONU:  

“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.” 

Aquesta idea fonamental de la dignitat humana està profundament relacionada amb el cosmopolitisme. La noció que tots compartim els mateixos drets pel simple fet d’éssers humans actualitza aquesta discussió. Les dimensions socioculturals, jurídic-polítiques (dins de l’esfera moral) i econòmiques necessiten ser valorades per tots i reflectides en les dinàmiques personals. Cooperem només en situacions de calamitat extrema, o som capaces de cooperar per a generar una convivència més saludable entre tots en tots els moments? 

Resumint, la generositat, el suport mutu, la inclusió dels drets de la dona i de les minories han estat passes importants cap a l’objectiu somiat pels filòsofs clàssics. La diversitat inclou la universalitat, sempre que existeixi acceptació del diferent, entenent que tots compartim la mateixa essència humana. 

“No soc nascut per a un sol racó; la meva pàtria és tot el món.” 

—Sèneca, Cartes a Lucilio, 28