Nova Acròpoli Sabadell va tenir el plaer de gaudir d’una magnífica conferència, donada en aquesta escola, sobre la filòsofa i poeta María Zambrano.
La filòsofa espanyola María Zambrano continua sent una figura clau en el pensament contemporani. El seu pensament, marcat per l’exili i l’experiència de la pèrdua, se centra en temes com la identitat, la memòria, la filosofia política, la relació entre l’individu i la societat i continua inspirant a noves generacions.
Malgrat el seu gran valor, el seu treball va ser reconegut àmpliament només en els últims anys de la seva vida, però les seves idees, continuen sent rellevants en debats actuals sobre cultura, societat i política, i les seves obres han transcendit les fronteres d’Espanya, sent traduïdes a nombrosos idiomes. És en la seva primera obra, “Filosofia i poesia”, on estableix les bases per a entendre la filosofia i la poesia: una poesia com a creació i cerca del desenvolupament humà i una filosofia que busca la unitat en totes les branques del saber; per a Zambrano, poesia i filosofia es complementen.
María Zambrano, una de les pensadores més influents del segle XX, ens va llegar una obra rica i complexa que continua sent objecte d’estudi i reflexió. A diferència d’una raó instrumental o científica, Zambrano va proposar una raó poètica que buscava comprendre la profunditat de l’ànima humana i connectar amb el sagrat. El seu pensament es va caracteritzar per un profund compromís polític i social. Zambrano creia en la necessitat d’una filosofia que no es limités a la reflexió teòrica, sinó que estigués al servei de la transformació social.
La guanyadora del Premi Cervantes l’any 1989, va conèixer a Antonio Machado, va ser deixebla de José Ortega Gasset, a més d’íntima amiga de tots dos. Va estar molt influenciada per l’obra de Sant Joan de la Creu, així com per l’idealisme alemany, amb els quals va coincidir que l’ésser humà ha de donar cabuda a la intuïció, al símbol i al poètic si vol comprendre la realitat i la seva pròpia realitat. D’aquí ve que a mesura que passaven els anys, la seva escriptura també va derivar coherentment cap a un lèxic cada vegada més poètic.
Després de 45 anys en l’exili va tornar a Espanya, on va morir a Madrid, l’any 1991, als 87 anys. L’any 2013 va aparèixer el primer volum de les obres completes, una col·lecció que en data d’avui encara està per acabar de publicar-se, en les quals apareixen textos, articles inèdits així com, per primera vegada, els seus poemes.
