Des de Nova Acròpolis Sabadell compartim amb tots vosaltres l’activitat cultural que realitzem la setmana passada Santa. Aprofitant el bon temps que vam tenir aquests dies ens traslladem a les Ruïnes d’Empúries (Girona), un conjunt arqueològic grecoromà i un dels jaciments més importants de Catalunya.

El lloc està format per una ciutat grega, Emporion, que va conviure amb una de les primeres ciutats creades per Roma en aquest territori, Emporaiae. D’aquesta manera, vam poder visitar i descobrir les dues ciutats amb el seu conjunt de carrers, cases, mosaics i diversos objectes trobats per allí que ara estan en el museu situat allí mateix.

Res més entrar ens rep i acull una fantàstica escultura del déu grec Asclepi, el déu de la medicina en el s. II aC i fill d’Apol·lo, que posa la seva mirada en les belles aigües cristal·lines del Mediterrani que voregen la ciutat. El primer assentament va ser fet pels grecs molt prop de la mar, fundat en el s. VI aC, però no va ser fins a l’arribada dels romans en el s. II aC que es va produir una gran i important transformació de la ciutat d’ Emporion. Ells van ser els qui van aixecar les muralles i van reformar la zona dels santuaris a més de construir l’estoa en el sector nord de la nova plaça de l’àgora.

I és en la zona superior d’aquest turó on els romans, en el s. I aC, que fonguin la seva ciutat sobre un antic campament militar romà instal·lat durant el segle anterior, no sent fins bastant temps després que es fa la unió de les dues ciutats, convertint-se així en el Municipium Emporiae. En l’àmbit d’urbanisme van realitzar un traçat regular, amb carrers perpendiculars que delimitaven les diferents ínsules; i en la intersecció dels dos grans eixos, el card máximus i el decumanus máximus, es troba el Fòrum, centre polític i social de la nova ciutat. Per desgràcia, només s’ha arribat a excavar un 25%, per la qual cosa es pressuposa que la major part de les seves construccions, habitatges i edificis públics estan fins i tot soterrades. Compte la història que va ser gràcies al fet que els legionaris romans van desembarcar en Emporion que van guanyar la guerra que mantenien amb els cartaginesos en el 218 aC, comandats pel general Cneo Cornelio Escipión; això va suposar no sols salvar Roma sinó també el principi de la conquesta de tota la península Ibèrica. I tot això sent Emporion una ciutat grega.

No en va, Empúries és considerada una de les principals portes d’entrada de les cultures clàssiques en la península Ibèrica, donant lloc a un enclavament fonamental per a la nostra pròpia història. Per als grecs, a aquests pobles els denominaven ibers, ja que poblaven les terres dels marges del riu Íber, l’actualment riu Ebre. Sobre el 600 aC, els grecs foceus, que eren originaris de les costes d’Àsia Menor, l’actual Turquia, comerciaven amb els perses i viatjaven fins a Tartessos per ponent. Eren un poble molt inquiet i emprenedor, la qual cosa els va permetre passar el Cap de Creus i arribar a un illot per a desembarcar i instal·lar-se allí, que va ser on van aixecar el primer nucli del litoral ibèric i que van batejar amb el nom d’ Emporion. Més tard, quan el comerç va progressar, els grecs es van assentar en terra ferma en una nova ciutat fortificada al costat dels ibers indiquets, la població autòctona d’allí que van aprendre moltes coses dels grecs, com per exemple la talla de pedra.

Arribats al s. III dC, l’Imperi Romà es desintegra a causa de la invasió dels franc-alamanos, la qual cosa va provocar la decadència de la ciutat que va acabar pràcticament destruïda. Si a això li sumem que en el s. VII va haver-hi una invasió normanda, allò ja va ser la decadència total i la pèrdua de tota la seva esplendor que va finalitzar amb la seva condició de capital comtal; amb el pas del temps l’illot inicial va quedar unit a terra ferma, que és tal com el coneixem avui dia. I és gràcies als arqueòlegs, especialment el gironí Joaquim Bonet o l’alemany Adolf Schulten, que des del 1908 han maldat per recuperar Empúries, i en l’actualitat es contínua amb això de manera ininterrompuda. A saber quantes meravelles més s’amaguen sota terra a l’espera de ser descobertes i recuperades!

Passejar per aquestes ruïnes va ser un plaer per als sentits. Vam veure, palpem i sentim la màgia del lloc i gaudim de les magnífiques vistes de la mar des d’aquesta imponent ciutat, on els llunyans records viscuts pels seus habitants en les domus romanes semblen continuar presents, igual que en els santuaris dedicats a Isis i Zeus Serapis o en el bellíssim mosaic d’una sala dels banquets, que per cert està molt ben conservat.

Després de la visita ens dirigim a la platja d’Empúries on descansem i vam menjar sota l’ombra dels pins, i fins i tot alguns i algunes valentes es van atrevir a banyar-se en les seves fredes aigües inaugurant així la temporada estival. Un bell dia de fraternitat i harmonia que es va coronar amb una divertida gimcana on els riures i el bon ambient no van faltar. I tot això, sota l’atenta mirada d’Asclepi que semblava passar-s’ho molt bé també.