Recentment inaugurat l’any, Nova Acròpolis Sabadell va assistir a l’exposició que el Cosmocaixa de Barcelona té en la seva progamació fins a meitat de febrer dedicada al gran inventor Nikola Tesla. És la primera exposició que es fa a Espanya amb el segell oficial del Museum Nikola Tesla de Belgrad, que és la dipositària oficial del llegat d’aquest gran científic i enginyer serbi.

Parlar de Tesla és parlar d’un dels majors inventors del segle XX, una de les ments més brillants que s’hagin conegut, un geni de la ciència i la tecnologia amb una capacitat increïble de visió més enllà del convencional. Un home idealista i polifacètic, descendent d’un sacerdot ortodox i una mestressa de casa, una família ben posicionada que vivia de la labor religiosa del seu pare i de la cria d’animals. Nascut el 1856 en un petit poble de l’antic imperi austrohongarès, al poble de Smiljan, l’actual Croàcia. Això ens fa veure que la seva petita ment es va desenvolupar en un medi rural, ja que no va ser fins que va ingressar a l’escola primària que es van mudar a la propera ciutat de Gospic.

La veritat és que se sap molt poc de la infància de Nikola. I és gràcies a la biografia de John O’Neill, Geni pròdig, a qui va conèixer a Nova York quan Tesla tenia vint-i-vuit anys i que es va dedicar a perseguir-lo per a tota la vida fins a la seva defunció, que tenim el seu escrit que va publicar a l’any de la defunció de Tesla. I gràcies també a l’obra que el propi Nikola va escriure de pròpia mà, Els meus invents, en la revista Eletrical Experimenter en 1919. Pel que sembla, el petit Nikola tenia un gat negre anomenat Mácak al qual adorava i amb qui jugava molt. I un dia, estava acariciant-li el llom quan va tenir el seu primer contacte amb l’electricitat: era un dia sec i la mascota tenia el pèl carregat d’electricitat estàtica, i quan li acariciava el llom va veure que apareixien espurnes. Segons sembla allò el va marcar per sempre, tal com li ho va relatar en una carta que va escriure a una amiga seva, Pola Fotic, filla de l’ambaixador iugoslau als EUA en 1939.

Hi ha una anècdota molt curiosa que li va esdevenir sent molt jove quan anava pel bosc amb un amic. Pel que sembla sentia una gran fascinació pels ocells, especialment els coloms, als qui recollia quan estaven malferits per a curar-los. I en aquestes, que un dia va agafar dos corbs i els va posar en una gàbia per a portar-los-hi a casa; era especialista a imitar el grallar del corb i va aprendre així que els podia atrapar fàcilment, però aquest dia la seva experiència va ser pròpia de la famosa pel·lícula de Hitchcock. Ja de tornada a casa estant fora del bosc, milers de corbs es van congregar muntant un terrible escàndol, i en pocs minuts els corbs van començar a perseguir-los, fins que va sentir un fort impacte en el clatell que el va derrocar al sòl i van començar a atacar-lo cruelment. I clar, es va veure obligat a deixar lliures als dos corbs de la gàbia. Des de llavors va començar a veure’ls d’una manera diferent, professant-los un gran respecte.

També se sap que va contreure el còlera quan tenia setze anys d’edat i que va estar a la vora de la mort; va haver de passar nou mesos en llit per a reposar-se. I va anar llavors quan va decidir que volia ser enginyer, molt malgrat el seu pare que volia que seguís la seva trajectòria del clergat. Van ser els seus primers professors els qui li van obrir els ulls en matèries com la física o les matemàtiques. Als divuit anys d’edat va començar els seus estudis a l’Escola Politècnica de Graz, i d’allí passaria a Eslovènia, Praga, París i finalment els EUA.

Seguint amb l’exposició de Barcelona, res més entrar es veu el gran esforç didàctic realitzat que ens explica els conceptes científics en la base dels invents de Tesla. Un home extremadament avançat al seu temps i un tant excèntric que va crear prop de 300 patents, un home que pensava en gran.
L’exposició compta amb material del museu de Belgrad i experiments il·lustratius que segueixen un ordre cronològic de la vida i els invents de Nikola. Comença amb el seu naixement i la tempesta elèctrica que va haver-hi en aquest moment, seguint a continuació l’experiència que va tenir amb el seu gat als tres anys mentre l’acariciava.

Com a fil conductor, l’exposició mostra una sèrie de dibuixos d’estil còmic, així com una maqueta de la seva casa natal al costat de l’església del seu pare. Segueix amb l’aventura del seu viatge amb vaixell als EUA, amb el treball que va fer per a Edison en la il·luminació pública de Nova York (amb el qual va tenir després moltes rivalitats i els va fer viure la famosa “guerra dels corrents”). També estan representats els triomfs al costat de Georges Westinghouse, els seus experiments amb el que ara són els Raigs X i que en el seu moment es van dir “sombrografíes”, la seva obsessió amb la transmissió d’energia a distància i sense fils, la qual cosa serien les bobines Tesla, o la recerca de la ressonància.
També hi ha màquines impressionants, com la reproducció de l’enorme Torre Wandenclyffe. I fins i tot s’explica que Marconi va utilitzar patents de Tesla per al seu radi.

En fi, un plaer d’exposició si t’agrada la ciència i poder experimentar amb ella. Si teniu possibilitat de veure-la no us la perdeu!

Nikola Tesla va morir el 1943 sol al seu hotel, on van trigar diversos dies a trobar el seu cadàver perquè tenia posat el cartell de “no molestar”, i amb una certa pobresa econòmica. Avui dia, s’ha donat el seu nom a un asteroide, a un cràter de la lluna i a una marca de cotxes. Un genial home que ens omple d’un entusiasme i passió “electritzant” per tots els seus coneixements i els camins que el van portar a això.

Com va dir Tesla: «No em preocupa que uns altres robin les meves idees, sinó que no les tinguin».