Parlar del Japó és parlar d’un dels països amb major tradició mitològica. Un país d’escassos 378.000 km2 repartits en 6.852 illes, sent només quatre les principals illes habitades: Hokkaido, Honshú (l’antiga capital del qual va ser Kyoto i que actualment és Tòquio), Shikoku i Kyushu, quatre illes que vindrien a ser el 75% de la superfície d’Espanya i on viuen 128 milions d’habitants. I a més, són la tercera potència mundial! Vaja, un petit país però “matón” que es diu en la nostra terra…

El Japó, Nihon o Nippon, el seu veritable nom en japonès que significa `terra de l’origen del sol’ o  `terra del sol naixent’, un bellíssim nom per a un bellíssim país on el culte a la natura és una de les seves principals característiques. No en va, compten amb nombroses muntanyes de més de 3.000 metres, entre elles la famosa muntanya Fujiyama amb una altura de 3.700 metres, i amb més de 100 volcans repartits per totes les illes. I segur que també ho associeu als “sakuras”, els delicats cirerers que són tot un espectacle per als sentits quan floreixen cada primavera, omplint el paisatge de suaus i dolces tonalitats roses i que celebren amb la festa del “Ohanami”cada primavera.

Des de Sabadell, s’ha realitzat la conferència Mitologia del Japó, en dos divendres consecutius i a càrrec de Pilar L. Peña, directora de la seu de Sabadell, enginyera i filòsofa. La conferenciant ens ha donat un enfocament antropològic humà a través de l’ànima del Japó que es recull en els seus mites.

L’ànima del Japó és l’ànima de la natura. Aquesta es reflecteix en els seus meravellosos paisatges exuberants en els quals els japonesos senten una gran unió espiritual amb la naturalesa, una gran elevació humana en estar en contacte amb ella i amb els seus “Torii”, repartits per tot el país i molt estimats pels japonesos, que estan associats a un lloc sagrat, un lloc pur i bell, sent a més el símbol del sintoisme. Els Toriis són arcs o portes d’entrada que marquen la línia divisòria entre l’espai del profà i el sagrat, són símbols de prosperitat, bona sort i esperança a més d’allunyar als mals esperits. Curiosament, aquests pòrtics han arribat a aguantar en peus després de grans desastres naturals com els constants tifons que allí sofreixen o el bombardeig atòmic d’Hiroshima i Nagashaki en 1945; i així i tot van quedar en peus miraculosament, envoltats de destrucció i desolació. El Torii de Miyajima, un dels més famosos, està al mig la mar i té gairebé sis-cents anys d’antiguitat, fa gairebé 17 metres d’alt i pesa 60 tones. Sembla que tinguin una espècie de protecció que els fa romandre en peu, la qual cosa per als japonesos ha passat a formar part de l’esperit d’esperança dels supervivents; molts s’han conservat com a símbol de resistència, pau i esperança des del desastre. I només estan fets de fusta del alcanforero!

Seguint amb la mitologia del Japó, no podem deixar de recalcar els dos textos fundacionals mitològics del Japó: el Kojiki, antic llibre que recull les cròniques dels fets antics del Japó i que va ser presentat l’any 712, després d’una ordre oficial de la Cort Imperial de Genmei. D’ell sorgeixen els mites més tradicionals i estableix el camí per a arribar posteriorment al Nihonshoki, el segon llibre que relata la crònica del Japó i que està escrit en xinès l’any 720; és gràcies a aquests dos llibres, que relaten el mateix, que coneixem aquest gran tresor cultural japonès. I no ens oblidem del Shintoshu, que és on s’explica, des d’una perspectiva budista, algunes deïtats japoneses.

I ara, bussejarem una mica en aquesta magnífica mitologia tan ben explicada per la nostra conferenciant.

El sintoisme és la religió oficial del Japó, literalment significa  ‘camí dels déus’, on l’Emperador és el cap d’estat del sintoisme. Pel Kojiki, sabem que Izanagi i Izanami van ser els creadors de les illes del Japó, que són els déus “Kami”, que és la paraula que s’utilitza per a designar a un déu i que significa ‘la brillantor de les coses’ o literalment ‘éssers col·locats al capdamunt’ que es manifesten a través de les forces de la naturalesa. És una història molt bella i commovedora que ens relata com es va fer la creació del cel i la terra; el moment de l’inici del cel i de la terra ens conta que fa milers d’anys no existia res, després del que després es va produir una gran explosió que va portar amb si el so, un so tan fort que va moure totes les partícules, però com que la llum era més ràpida aquesta va ascendir fins dalt de l’univers formant-se així els núvols, el cel i el sol, mentre que alhora les partícules de matèria s’assentaven fins baix mateix formant la terra… d’aquesta explosió sorgeix el regne dels cels o ‘ l’alta plana del cel’, anomenat el “Takagamara” i les set divinitats anomenades en conjunt Kamiyonanayo, que eren les deïtats celestials.

I llavors comença la creació del Japó, tasca per a la qual van crear a Izanagi (Primer home), home molt ben plantat  que representa l’espasa i Izanami (Primera dona), dona molt bella que representa el crisantem; són els anomenats els déus de la creació. Els dos van baixar pel pont del cel (l’arc de Sant Martí) i amb una llança màgica que els van donar els Kamiyonanayo van barrejar una mica l’aigua de la mar, creant així una massa de terra enmig de l’oceà, l’illa Ogonoro, i es van assentar allí. De la seva unió van sortir els Kamis, esperits de la naturalesa com les muntanyes, volcans, arbres, rius, animals i els vents. Els seus fills més destacats van ser Amaterasu, Kami del Sol, que neix de l’ull esquerre del seu pare; Susano-wo, Kami del Vent del final de l’estiu, del llamp, de les tempestes i de la mar, que neix del nas; i Tsukuyomi, Kami de la Lluna, que neix de l’ull dret.

Els japonesos són uns grans amants de la contemplació de la bellesa, molt pràctics i actius que busquen la intensitat i la perfecció per sobre de tot, tenen un gran animisme naturalista molt profund, anteposant sempre el “Wa”, que és l’harmonia. I com ja hem vist en la conferència, tots els seus mites són pura bellesa i força. Per a ells, el que és bell és brillant, lluminós, perfectament acabat. Un país i uns habitants dignes d’admiració per la seva excel·lència en tot el que fan, no en va, la seva gran virtut és desenvolupar la força interior humana.