A través de les veus del grup de poesia Safo, els assistents de les tres sessions del Recital de poesia inconformista de Nova Acròpolis de Barcelona s’han unit en un sentiment de contemplació, inconformisme i reflexió filosòfica.

Les emocions que el llenguatge poètic pot arribar a proporcionar, amb pensaments profunds, significatius i molt humans, però, principalment, bells, han estat el fil conductor de la selecció de poemes en aquest lliurament especialment cuidat.

Amb la invitació d’un cant a la vida i als éssers humans que somien i participen de la construcció d’un món nou i millor, les paraules de Maya Angelou, Eduardo Galeano, José Hierro, Joana Raspall i molts altres han estat el missatge de fraternitat a través del reconeixement dels desitjos i ideals que nosaltres, els éssers humans, compartim.

“Posem-nos dempeus altra vegada i que se sentí la veu de tots solemnement i clara”. 

 

 

 

“Ya no importa cuán estrecho haya sido el camino, ni cuántos castigos lleve a mi espalda: soy el amo de mi destino, soy el capitán de mi alma”.

                                                        

                                                         “¿Qué es esto? ¡Prodigio! Mis manos florecen.
  Rosas, rosas, rosas a mis dedos crecen”.