Des de Nova Acròpolis Sabadell us presentem el nou taller de poesia Veus d’Aleteia que es va iniciar el mes d’octubre del passat any per iniciativa de Xavi Perera, estudiant i voluntari de la seu de Sabadell. Es tracta d’una trobada amb continuïtat que ha sorgit del taller que vam fer a l’estiu i, que donada la seva bona acceptació, es va decidir prolongar-lo i fer-ho mensualment.
I per què aquest nom? Aleteia, a més de ser una preciosa paraula grega, significa ‘veritat’ i és un concepte filosòfic que es refereix a la sinceritat dels fets i la realitat. Literalment representa “allò que no està ocult, allò que és evident”, “la qual cosa és veritable”. Pel que sembla, aquest significant es deu al filòsof Martín Heidegger que el va introduir com una nova interpretació del “esbrinament” o “intent de comprendre la veritat”.
Segons el pensament grec, aquest afirma que les coses tenen una realitat essencial. Des d’aquest punt de vista, Veritat és en grec patiencia o descobriment de les coses, és a dir, desvetllament o manifestació del que són. I nosaltres, des de la nostra humil capacitat de composició poètica, intentem posar en pràctica aquest bell art per a revelar la bellesa d’aquestes coses ocultes.
I aquí seguim, aprenent i practicant a poc a poc i sorprenent-nos a vegades del cabal de paraules que sorgeixen de les coses més inversemblants. I a més pràctica, més fàcilment sorgeixen les idees. També cal dir que comptem amb un bell i pràctic llibre que ens serveix d’inspiració i ens ajuda en la creació i redacció poètica, La poesia com a exercici espiritual, de Miguel Ángel Padilla, a qui li donem les gràcies per la seva generosa contribució.
La nostra companya i voluntària de Nova Acròpolis Sabadell, María Badía, ens ha regalat aquesta bellíssima poesia que volem compartir amb tots vosaltres. Desitgem que la gaudiu tant com ho vam fer nosaltres en escoltar-la!
DESPERTAR DESPERTAR
Un punt de llum Un punto de luz
dins la foscor dentro de la oscuridad.
Qui vindrà avui? ¿Quién vendrá hoy?
la soletat. la soledad.
Cada matí Cada mañana,
quan la boira és baixa cuando la niebla está baja,
es passegen les garses se pasean las garzas
pels teulats de les cases. por los tejados de las casas.
Claror tènue d’esperança. Claridad tenue de esperanza.
La boira marxa La niebla marcha,
la soletat es trenca a l’alba la soledad se rompe al alba,
els peus caminen los pies caminan
sobre la terra. sobre la tierra.
Retorna l’esplendor. Vuelve el esplendor.
Maria Badía
El nostre lema és “fer poesia és fàcil”. I nosaltres, com a filòsofs, ho tenim fins i tot més fàcil…
