Celebrant el Dia Mundial de l’Astronomia, el taller Urània de Barcelona ens va convidar a un viatge al cel estrellat, per a observar a través de les constel·lacions els diversos mites que sembla que ens conten diferents històries exòtiques, però que, en realitat, parlen de nosaltres mateixos.

El Dia Mundial de l’Astronomia va sorgir l’any 1973, amb l’objectiu principal de motivar als joves a interessar-se per aquesta ciència. En Nova Acròpoli Barcelona, la mirada del filòsof cap a les estrelles, cap a l’alt, va ser una experiència molt animada i dinàmica.

Avui l’habitual és veure sense mirar, però la nau filosòfica cerca en el cel estrellat significats profunds, coneixements transmesos durant múltiples generacions, que ens connecten amb aquest firmament majestuós i amb la construcció de la nostra humanitat.

Després d’una introducció sobre la mecànica celeste, el viatge va començar per la mitologia de les constel·lacions de l’Ossa Major, Ossa Menor, Orió i l’estrella Sirià, seguint sense descordar el cinturó de Orió per Taure, i finalment va acabar amb la fletxa de Sagitari apuntada al centre de la nostra galàxia, al forat negre supermassiu anomenat Sagitari A*.

Calisto, Àrtemis, Zeus, Orió, Atles amb les seves set filles, les Plèiades, són els mites grecs i romans que ens parlen de la vida de déus, de semideus i titans, de la relació entre ells, encara que a més ens ilustra la metàfora de l’ésser humà, ja sigui en la unió perfecta representada pels arquetips egipcis d’Isis i Osiris (Sirià i Orió) o en la fletxa sagrada que ens treu del món dels instints i emocions (terrenal o aquàtic) cap als cels sagrats del cosmos.

La mirada que busca sentit amb alegria, entusiasme i fraternitat en les estrelles, o millor, en el cel estrellat, veu el mirall que és aquí disponible per a tots aquests filòsofs aventurers que li dirigeixen la “innocent mirada que pregunta”.

El tancament amb clau d’or va ser en les”maternitats “on s’engendra la vida de les estrelles (les nebuloses). Bellesa, grandiositat i força de les “mares”, que també contenen la delicadesa, la poesia i l’amor, tan necessaris perquè la humanitat pugui elevar-se al seu lloc més alt.

“Avui vaig veure a Urània, la musa dels astres, la Celeste,
a la qual per a veure-la basta només amb alçar els ulls”

D.S.G.