Enguany Nova Acròpolis Barcelona va triar per a l’activitat pensaengran la faceta aventurera de la dona per a recordar a aquelles grans viatgeres que van superar tots els obstacles per a dur a terme la seva aventura, tant per ser dones com per les condicions geogràfiques i climatològiques dels llocs que van visitar.

Quant necessari és poder tirar la vista enrere per a aventurar-nos a descobrir les històries de les grans ànimes que van passar per aquesta vida deixant després de si un deixant de llum inesborrable, perquè el seu poder inspirador ens incita a ser millors persones i ens porta a qüestionar-nos seriosament: quin és el veritable sentit de la vida? Qui som? I qui volem ser?

La qüestió és: com enfoquem la nostra vida?, com afrontem les adversitats? Si som capaços de transformar les dificultats en oportunitats, podrem encaminar-nos a descobrir les nostres pròpies respostes i revelar així la nostra veritable força. Les dificultats de la vida són les oportunitats que ens brinda el destí per a descobrir qui som realment, i en l’aventura de capturar aquesta veritat, fins a on volem arribar?

Grans exemples d’aquesta cerca van ser les protagonistes d’aquest pensaengran: Alexandra David Néel, Mary Kinsgley, Ella Maillart i Càndida García. Grans dones de la història, dones aventureres que van ser més enllà del que s’estableix, més enllà de les seves pròpies limitacions, sobrepassant amb escreix els forts fronterers de les dificultats de la vida.

Alexandra David Néel (1868-1969, França)

«L’aventura serà la meva única raó de ser»; amb aquesta frase va definir la seva vida.
Una vida que va ser una apassionant cerca, portant-la per llocs inexplorats per a aprendre d’éssers sobrehumans i perseguir les petjades de l’alliberament i la causa del dolor humà a través dels ensenyaments de Buda. Va estimar profundament fins al final dels seus dies (amb gairebé 101 anys) el que li va revelar la bellesa hostil dels cims del Tibet. Ella va ser una lliurepensadora, cantant d’òpera, escriptora, anarquista, etnòloga, orientalista, feminista, budista i exploradora. Però per sobre de totes aquestes facetes va ser una ànima excepcional.

Mary Kinsgley (1862,Islington, el Regne Unit-1900, Ciutat del Cap, Sud-àfrica)

Valent i intrèpida al llarg de tota la seva vida. Ja des de la seva infància va tenir passió per aprendre. A la mort dels seus pares es va veure sola i alliberada, i va decidir emprendre el viatge de la seva vida, a Àfrica. De camí a Angola va iniciar una sèrie d’intrèpides aventures, es va endinsar en tribus caníbals, va navegar per les embravides aigües en canoa, es va topar amb les feres més salvatges de la jungla i va aconseguir sortir il·lesa de tots els perills. Sense deixar de ser una veritable dama, va demostrar valentia, astúcia i amor per l’aventura.

 

Ella Maillart (Suïssa, 1903-1997)
Fotògrafa, escriptora, amant de l’esport i apassionada de les tribus nòmades, la seva cerca la portaria a aconseguir grans gestes; travessar deserts, escalar muntanyes, dormir a la intempèrie amb temperatures sota zero… tot valia l’esforç per a arribar a la trobada amb aquestes cultures, i aquesta trobada és li ensenyaria el descobriment del seu ser interior.

Càndida García (Valladolid, Espanya, 1935-)
Quan es va jubilar als seus seixanta-cinc anys, es va proposar fer la volta al món i el va aconseguir, no en vuitanta dies, però sí en poc més de vuit mesos. Una dona que va descobrir el món al costat de la seva motxilla i que allí va anar guardant tot allò que aprenia. La seva primera lliçó: l’edat no és un impediment per a continuar aprenent, mai és tard per a atrevir-se a complir els teus somnis. S’ha merescut el sobrenom de l’avieta mochilera, amb el qual encara continua recorrent món.

No és una quimera pensar que podem ser capaces de plasmar els més grans somnis de l’ànima. Elles, una petita selecció de valentes dones, van viure en una època convulsa, tant o més que la nostra, i malgrat totes les dificultats, ens van demostrar que en l’ésser humà existeix una font inesgotable de força i d’amor capaç de transcendir tota adversitat i anar pels somnis més intensos i ferms.

En les conclusions d’aquest espai de debat es van llançar les següents preguntes i propostes: per què no tractem de veure la vida com una gran aventura?, tenim esperit d’aventura?, ens hem plantejat seriosament qui som i qui somiem ser?

Ara toca a qui llegeixi aquestes preguntes buscar una resposta…