En el nostre món occidental, tenir talent creatiu no va ser suficient perquè les dones fossin valorades i acceptades en el marc de la tradició musical; alguna cosa així com quedar reduïda a l’àmbit privat de les teves pròpies composicions sense poder-les compartir a gran escala.

Dones educades per ser bones esposes, bones mestresses de casa, bones mares … però no una bona professional en qualsevol àmbit laboral només accessible als homes. Dones escriptores, dones arqueòlogues, dones polítiques, dones artistes, dones músiques. Dones sense accés a una educació o professió definides per a homes.

La sèrie de dues conferències que us presentem és un petit aperitiu del treball monogràfic que s’està realitzat en col·laboració amb diferents voluntàries de Nova Acròpolis Sabadell. Un treball de recerca de rescat de dones compositores oblidades i que, després d’una recerca intensa, han pogut sortir a la llum i donar-les veu després de molts anys de silenci. Es tracta de fer un homenatge a aquestes dones de gran talent musical i alhora persones singulars.

A la primera conferència s’han presentat dones rellevants en la història de la música des de l’Antiguitat fins al s. XVIII, i en la segona, s’ha rescatat grans dones músiques dels segles XIX i XX.

El títol del cicle ha estat Dones músiques: descobrint talents, presentat i coordinat per Olga Sala, cantant lírica, professora de Filosofia Comparada entre Orient i Occident, a més de voluntària en NA Sabadell.

La dona no havia d’expressar les seves emocions, pensaments o sentiments. No era socialment correcte i així quedaven sepultades les seves dots, en aquest cas musicals, bé sota el jou patern o bé sota el conjugal. Dones silenciades.

Però també tenim a aquestes dones lluitadores contra les ideologies del seu temps, dones decidides a expressar-se en un món masculí, anant a contra corrent i exposades les seves obres als més acèrrims escrutinis, crítiques i dificultats. Dones valentes que es van fer sentir.

Fem un petit repàs per la història …

En l’Antiguitat clàssica, la música anava indissolublement unida a la poesia, per la qual cosa les poetesses no recitaven sinó que declamaven (cantaven) acompanyant-se de instruments i moltes vegades també de danses. Les compositores / poetesses eren dones properes a la cort i d’elevada instrucció. Tenim l’exemple de Safo de Lesbos (c.610-580 aC.), la millor poetessa de l’Antiguitat i a qui Plató va anomenar la “desena musa”.

A l’Edat Mitjana, la composició musical femenina destacava en una escriptura sobre l’amor diví i l’humà. Les bizantines van heretar les tradicions de l’Antiguitat clàssica tot i que, pel que fa a la música religiosa, la tradició bizantina imposava per honor que la composició guardés l’anonimat, ja que la música litúrgica se suposava d’origen celestial. A més, el costum grec ordenava que les dones de famílies nobles fossin anomenades pel patronímic.

Gairebé totes les compositores els noms de les quals han sobreviscut estaven relacionades amb el cant litúrgic i van viure entre els ss. IX i XV. Totes eren cultes i de classe social alta. Moltes eren monges i les seves composicions les interpretaven les seves germanes de congregació; per això, els convents van ser centres de gran activitat musical. Algunes bizantines destacades van ser Kassia (s. IX), la primera bizantina de qui es conserva la seva música, molta de la qual encara s’interpreta en la litúrgia ortodoxa grega; Tekla (s. IX), abadessa d’un convent; Paleologina (s. XV), abadessa que va fer del seu convent un important centre de cultura.

Seguint la cronologia, tenim a les beguines, que van sorgir al s. XII per tot Europa, creant un moviment espiritual protagonitzat per dones que es van dedicar a la vida espiritual sense acceptar les normes d’un monestir, sense vots ni autoritats externes i podent abandonar el seu compromís quan volguessin. Vivien en ciutats i en comunitats que seguissin les seves normes, sempre guiades pel coneixement de les Escriptures i una profunda espiritualitat. Eren de classe mitjana / alta i amb àmplia cultura. Se sap que algunes van tenir experiències místiques, sobre les quals van escriure i compondre, a l’estil trobadoresc. D’aquesta manera, van substituir l’amor cortès per l’amor místic en poemes i cançons que eren diàlegs entre la Dama Ànima i la Dama Amor.

Dones intel·lectuals i independents que van causar molta alarma al si de l’Església, el que va donar lloc a les persecucions. Algunes van ser obligades a ingressar en ordres religioses o a cremar a la foguera. Cèlebres van ser Margarita Porete, Hadewijch d’Anvers, Matilde de Magdeburg o Gertrudis de Helfté.

A l’Edat Mitjana, destaca com moltes dones amb inquietuds intel·lectuals o artístiques ingressaven en un convent o monestir per no estar supeditades a cap home, convertint així els convents i els monestirs en llocs de llibertat femenina. Allà podien desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals, artístiques i espirituals, ja que acceptaven a tot tipus de dones de totes les classes socials. Fins i tot com asil per òrfenes, vídues o dones abandonades.

Aquí cal destacar a Hildegarda de Bingen, anomenada també la Sibil·la del Rhin, una dona extraordinària que deia que «l’ànima és simfònica, el seu cant és un ressò de l’harmonia celeste».

I ara vindrien les trobairitz … i després, el Renaixement … i després …, però no m’allargo més.

A la segona conferència, aprofundim en quatre dones vinculades d’una o altra manera amb la música: Caterina II la Gran, tsarina de Rússia (mecenes i llibretista), Ethel Smyth (compositora), Cécile Chaminade (compositora) i Alice Herz-Sommer (pianista), quatre grans dones amb quatre històries fabuloses.

I tot això sense oblidar que fins i tot la Natura, que és de gènere femení, crea la seva pròpia música: el so de vent, el cant dels ocells, la remor dels rius … un cant al més elevat i autèntic.

Gràcies a tot l’equip d’investigació i recuperació històrica per apropar-nos una vegada més a aquest trosset de cel a la terra que és la música.