Des de Nova Acròpolis Sabadell, aprofitant la pausa d’aquesta Setmana Santa, un grup d’estudiants i voluntaris de l’associació cultural han visitat les restes arqueològiques d’Ullastret, la ciutat ibera més gran de la península Ibèrica.

Es va fer una visita guiada, a càrrec d’estudiants i professors de l’escola de filosofia de Sabadell per les restes arqueològiques d’aquest poblat, que per sort estan en molt bon estat de conservació, ja que des de l’any 1947 es fan treballs continuats en l’emplaçament. Es van comentar les característiques més importants de la cultura ibera, com quina era la posició de la dona, quin tipus d’art tenien, així com els aspectes representatius dels diferents enclavaments d’aquestes ruïnes. Es va poder veure una casa familiar petita i també una casa de nobles, l’acròpoli amb els dos temples que té i una visita al museu, que guarda peces espectaculars de la ciutat ibera i de la pròxima ciutat grega Empòrion, a 15 km de distància d’Ullastret i amb la qual hi havia molt de comerç entre ells. Se sap que a Ullastret van arribar a viure prop de sis mil persones i que va estar habitada entre els segles VI i II aC.

Ullastret va viure en l’Edat de Ferro i justament els seus habitants van destacar pels seus grans i excel·lents treballs d’orfebreria. S’han trobat espases i fundes iberes, que recorren tots els museus del país per la seva gran qualitat de conservació.

En relació amb les deïtats de la ciutat, es realitzaven cultes al llop, al déu protector Bes (d’origen egipci) i també a la deessa grega de la naturalesa i la fecunditat, Demèter, per influència amb els seus veïns d’Emporión. I també per influència dels pobles grecs, els ibers d’Ullastret van desenvolupar l’escriptura.

Un altre aspecte a destacar d’aquesta preciosa ciutat és la seva muralla, amb set torres circulars de protecció, de deu metres de diàmetre cadascuna, així com el fossat que l’envoltava de dotze metres d’ample i quatre de profunditat. Així, els ibers s’asseguraven una bona defensa, especialment contra altres grups ibers que en períodes de carestia anaven a la ciutat a la recerca d’aliments. A la ciutat d’Ullastret també es van trobar dues-centes trenta sitges on guardaven l’ordi, la civada i especialment el blat. Curiosament, compten les cròniques antigues que aquestes sitges ben segellades podien arribar a emmagatzemar el gra en perfecte estat durant cent anys.

Ja a la tarda es va aprofitar per a fer una excursió per la desembocadura del riu Ter fins a arribar a la platja i fer jocs dinàmics de grup, on es van reforçar els coneixements ibers adquirits en la visita guiada del matí. Sens dubte va ser un dia meravellós en el qual es van compartir coneixements, llaços amb el passat i, per descomptat, bon humor i sana convivència entre tots els assistents de l’activitat.