El taller d’Urània de Nova Acròpolis Barcelona que va tenir lloc al juny va girar entorn a conèixer i reflexionar sobre aquest concepte tan ampli i misteriós: què és la vida? Què entenem per ella? i com la ciència proposa buscar-la més enllà de la Terra, o Gaia, com deien els antics grecs a casa nostra còsmica.
Els participants vam estudiar durant dues apassionants tardes, plenes de preguntes, les possibilitats que ens ofereix el nostre propi sistema solar, com Mart -de gran actualitat per la nova exploració que ha iniciat el rover Perseverance- o la lluna de Júpiter Europa, una possible candidata a albergar un oceà d’aigua líquida sota la seva escorça gelada.
També vam investigar els mètodes per detectar i apropar-nos a aquests altres planetes que giren entorn d’altres estrelles, els anomenats exoplanetes, descobrint que en Pròxima Centauri -una nana vermella que pertany a sistema estel·lar més proper a nosaltres- orbita un planeta, dins del que es diu la zona habitable, en el qual podríem trobar aquest element que considerem indispensable per a la vida: l’aigua.
Des de 1995 ja s’han descobert gairebé 4500 exoplanetes gràcies a tècniques com la velocitat radial, amb la qual vam veure de forma divertida què tenen a veure les piruetes d’uns patinadors sobre gel amb la sirena d’un cotxe de bombers. També vam veure com percebre als companys de les estrelles amb el mètode de trànsit, per un petit gest de complicitat que provoquen amb la seva brillantor.
Cada nou descobriment ens fa més humils, ja que la varietat de mons que trobem supera amb molt la imaginació dels investigadors. De moment, gairebé de forma natural, anhelem trobar aquesta altra semblant i amable Terra bessona, en què potser la vida que es manifesti sigui de la nostra comprensió.
Finalment, vam reflexionar sobre com establir alguna comunicació amb alguna altra intel·ligència que habiti l’univers. El programa SETI encapçala aquests esforços ja des de 1971, amb fites tan importants i misteriosos com el senyal Wow, rebuda el 1977 o la detecció del primer objecte interestel·lar creuant el sistema solar, Oumuamua. El seu estrany comportament ha obert el debat en la comunitat científica sobre la seva naturalesa.
Sens dubte, amb l’última estimació que podria haver-hi més de 300 milions de planetes similars a la Terra només a la Via Làctia, es fa difícil pensar que estiguem sols en la qual el gran Carl Sagan deia la immensa sorra còsmica de l’espai.