Des de la seu de l’associació cultural Nova Acròpolis de Sabadell, recentment vam poder gaudir d’una interessant conferència impartida pel professor Enrique Galbis.
El professor ens va il·lustrar sobre com l’esfinx, com tots els símbols, ens remet al misteri, a la imaginació.
Podem veure que l’esfinx té cos de bou, arpes de lleó, ales d’àliga (la de Guizeh les ha perdut) i cap humà, en relació amb els quatre elements dels antics.
L’esfinx ens remet a les eternes preguntes: qui soc?, d’on vinc?, cap a on vaig?
Segons el mite, en origen l’esfinx era un animal feroç fins que el déu de la saviesa, Thoth, va introduir un llamp de llum al seu cap. Aquest fet simbolitza la capacitat dels éssers humans de ser veritablement humans.
Avui dia, un terç de la humanitat suporta un gran sofriment físic i moral i ens preguntem si no podríem ser més humans, més fraterns. Plató deia que la por i la ignorància eren germans bessons. Ho podem relacionar amb la coneguda màxima que diu: «desperta i coneix-te a tu mateix».
En el seu relat sobre Èdip i l’Esfinx, Sòfocles ens mostra la importància de l’heroisme: Èdip és el gran heroi a la recerca de la veritat i la justícia, sense importar-li el preu que hagi de pagar per a aconseguir-les.
Segons el mite, quan cadascun de nosaltres desperti el que és bo, just, bell i la veritat en el seu interior, l’Esfinx es llançarà a la mar.
En una altra clau, el cap de l’esfinx simbolitza al rei filòsof, que se sacrifica per amor al seu poble, per permetre que cada ciutadà es realitzi a través de les seves qualitats superiors.
