El club de lectura Els Clàssics No Mosseguen de Nova Acròpolis Barcelona va tenir una trobada per comentar Els quatre llibres, de Confuci i, especialment, què va dir sobre les virtuts.
Confuci no va ser un fundador de religió ni un profeta. Va ser un gran legislador, un moralista admirable i un filòsof. La seva obra no va consistir principalment a crear, sinó a reunir i plasmar en un cos de doctrina el millor que la seva mil·lenària pàtria havia ofert en ensenyaments escrits. El mèrit excel·lent, entre d’altres, va ser estudiar a fons els llibres més importants del seu país, aquells que estaven escrits en tauletes de bambú, mossegats per la boira del misteri i de l’irreal, després de netejar-los i tamisar-los a través de la seva raó poderosa, per convertir-los en una exegesi particularment humana i assenyada.
Durant la sessió, cada participant va comentar la idea o màxima que havia seleccionat per compartir i reflexionar-hi; també s’hi va establir una comparació amb la virtut segons la interpretació d’Aristòtil, així com amb la felicitat i el terme mig i, finalment, la coincidència temporal de Sòcrates, Buda i Confuci a una època propera entre ells.
Una de les conclusions a què es va arribar en aquesta sessió va ser que Confuci ens serveix de referència per demostrar que les virtuts no les inventa l’ésser humà, sinó que hi apareixen naturalment, mitjançant l’aflorament d’una harmonia interior en relació amb el nostre entorn.
Aquestes trobades de club de lectura serveixen per ampliar, aprofundir i compartir reflexions sobre obres que formen part del programa d’estudis, de manera que es puguin extreure també eines pràctiques i aconseguir, alhora, una major comprensió d’aquestes.
