Nova Acròpolis de Sabadell va impartir una interessant conferència sobre «La consciència de les plantes», impartida per la directora de l’associació a Sabadell.

Partint d’una aproximació al significat del concepte «consciència», que en una de les accepcions, seria «viure en el més alt de nosaltres», accedirem al coneixement científic més recent sobre el sorprenent món vegetal.

Segons les últimes investigacions, les plantes tenen les mateixes capacitats que nosaltres, tot i que es desenvolupen més lentament. En primer lloc, els científics apunten al fet que, com nosaltres, tenen el sentit de la vista i, com d’altres sentits, el tenen distribuït, en el que s’anomena «fototropisme positiu». També consten d’olfacte; del sentit del gust, poden detectar sals minerals a molts metres sota terra i anar-los a buscar; tacte, com per exemple la Mimosa Púdica, que plega les seves fulles com a protecció; oïda a l’estil dels talps, els cucs i les serps, que detecten les vibracions del sòl, i fins i tot, tenen sentits que no estan desenvolupats en els humans, com el geotropisme, el positiu i el negatiu.

Les plantes es comuniquen en el seu interior, s’ha comprovat que poden detectar una arrel danyada i activar la seva cicatrització, es comuniquen entre elles, i de forma simbiòtica amb alguns animals. Cal recordar que el 99,7% de la vida al planeta és de naturalesa vegetal, un regne que uneix la vida a la Terra amb el Sol a través de la seva meravellosa fotosíntesi.

Hi ha intel·ligència en el món vegetal? El cert és que les plantes resolen problemes, tot i no tenir cervell, tenen les seves capacitats distribuïdes. Tot ens porta a descobrir que l’ésser humà té un deure d’humilitat en vers els éssers d’altres regnes: les diferències són més quantitatives que qualitatives, la potència està latent en tots els regnes.

Ja hi ha molts àmbits en què s’està parlant dels drets de les plantes, així com dels animals.

Pel que fa al simbolisme, en moltes tradicions s’ha considerat les plantes com a éssers espirituals que exemplifiquen virtuts tals com ara la paciència, l’alegria en el seu viu cromatisme, la flexibilitat, la persistència. Un arbre suggereix la qualitat de la fortalesa.

Moltes civilitzacions han considerat sagrats els seus boscos. El contacte amb el món vegetal ens eleva, ja que reflecteix qualitats que ens ajuden a un despertar interior.

Les plantes ens permeten gaudir de la seva bellesa, i se les ha relacionat amb una deessa del món clàssic, la bellíssima Venus. Són unió de la vida celeste i terrestre. Tot i que la seva expansió és horitzontal, el seu creixement és sempre vertical, i s’alimenten de llum solar. Simbolitzen el renaixement constant. Són símbols recurrents en totes les cultures: l’Arbre de la Vida; l’Arbre Còsmic, que parteix de la foscor de sota terra i creix cap al Sol, fins a arribar a florir, com els grans Mestres; i l’Arbre de la Ciència, símbol del discerniment.

La conferència es va concloure amb un recital de la poesia «El pi de Formentor» de Miquel Costa i Llobera, magnífica composició poètica on veiem la identificació d’un arbre excel·lent amb el geni, en l’esfera humana.