La generosa llum d’Hipàtia d’Alexandria, ambaixadora de la saviesa, va il·luminar el “Dia Internacional de la Dona”, celebrat amb una xerrada a l’Escola Nova Acròpolis Barcelona. En aquesta trobada vam conèixer algunes de les idees, els valors i l’exemple de dignitat humana d’aquesta gran filòsofa.
La Ciutat d’Alexandria
A través d’aquesta activitat, ens vam traslladar a la bonica, però a la vegada, convulsa Alexandria del segle IV. Ciutat egípcia fundada per Alexandre Magne l’any 331 aC. Situada en una estratègica regió portuària, Alexandria, en pocs anys, es va convertir en l’epicentre cultural i intel·lectual de l’Imperi Romà. Albergava grans palaus i edificis emblemàtics com el cèlebre Museu, un santuari dedicat a les muses— deesses de les arts i les ciències—, i l’imponent Far d’Alexandria, durant segles una de les estructures més altes construïdes per l’ésser humà, inclòs en la llista de les set meravelles del món antic.
Tot i que moltes ciutats del món antic tenien biblioteques, el projecte alexandrí fou molt més ambiciós: reunir tot el coneixement del món en un únic emplaçament. Per aquest motiu, el port de la ciutat confiscava els papirs de tots els vaixells que hi atracaven, retornava una còpia al propietari i es quedava amb l’original. Així fou, com és construir aquest mític patrimoni, papir a papir.
Hipàtia: el far d’Alexandria
Hipàtia fou un estel brillant en el cel nocturn, que va il·luminar als seus deixebles amb la seva poderosa resplendor, abans que la intolerància i el fanatisme portessin a Occident a un llarg període de foscor, l’Edat Mitjana. La història, que és reescrita quan recuperem els esdeveniments i els personatges silenciats, ens permet aprendre dels errors del passat per no repetir-los avui, i així també, poder corregir deutes històrics.
Més enllà dels seus ensenyaments i textos científics, la recta acció, la humilitat i la dignitat d’aquesta dona extraordinària, són el seu testament. Un legat de què avui encara podem aprendre.
Dintre de tots nosaltres hi tenim un desig de pau. Formem part d’una gran humanitat, més enllà de les diferències ètniques, culturals o religioses. Existeix un fil invisible que uneix a tots els éssers humans.
Celebrem a totes les dones de la història, generadores de vida i saviesa. L’exemple de grans ànimes, com la d’Hipàtia, és, encara, avui un far que ens guia, tan brillant com el d’Alexandria.
