Per primera vegada a Nova Acròpolis Sabadell, es va fer el lliurament de premis i diplomes de la primera convocatòria dels Jocs Florals NA Sabadell 2020.

A causa del confinament, la cita, que estava prevista per al passat 23 d’abril coincidint amb el dia de Sant Jordi, es va haver de posposar per a finals d’any; aprofitant aquest semiconfinament actual, així i tot es va realitzar, sent una part presencial i la resta via en línia.

I no per això s’ha deixat de fer, tot el contrari! S’ha fet amb molta il·lusió i afecte.

El concurs era de prosa i poesia, i a més dels participants de Sabadell també es van unir diversos companys de la seu de Barcelona. El jurat estava format per M. Àngels Reina i Enrique Galbis, anterior director de NA Barcelona, ​​que molt amablement es van oferir a fer-ho.

La idea d’aquest certamen es va enfocar en estimular i potenciar l’expressió literària i fomentar així una tradició molt arrelada a Catalunya, recuperant l’essència dels antics Jocs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència.

Aquest certamen es remunta a Tolosa l’any 1323 i es va estar celebrant fins a finals de la s. XV, concretament fins a 1484.

Es va tornar a implantar a Barcelona el primer diumenge de maig de l’any 1859 gràcies a la iniciativa dels poetes Víctor Balaguer i Antoni Bofarull, el lema era «Pàtria, amor i fe», en al·lusió als tres premis que s’atorgaven: Flor Natural o premi d’honor a la millor poesia amorosa, Englantina d’or a la millor poesia patriòtica i Violeta de plata al millor poema religiós. El guanyador dels tres premis era investit Mestre del Gai Saber. L’acte es va acabar realitzant, per tenir més aforament que l’inicial Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, a la Llotja de Mar de Barcelona, ​​sota l’atenta mirada del déu Mercuri, que cedia el pas a Apol·lo amb les muses. No podia haver-hi un lloc més bonic per celebrar-ho!

A causa de la guerra civil a Barcelona, ​​el 1936, es van suspendre els Jocs Florals, reprenent-se en 1941 com a símbol de la persistència d’una llengua oprimida que no volia morir ni degradar-se, tot i la prohibició que es va imposar de l’ús de la llengua catalana; i com no, també per als molts catalans dispersos pel món … 1941, any en què s’obren fronteres i s’estén a ciutats com Buenos Aires, Santiago de Xile, l’Havana, Montpeller, Londres, París, Nova York, Sao Paulo, Cambridge, Mèxic …

Un llaç d’unió dels de dins amb els de fora. Com va dir Joan Maragall en la seva Glossa: «Alceu els ulls al mur que ens separa: s’acosta el dia que serem tots uns …».

En aquesta ocasió, tots els participants van rebre un diploma i un premi en format llibre, havent-hi un primer i un segon premi, a més d’un primer i un segon accèssit. La temàtica principal estava dedicada al lema «La fortalesa» i es podien presentar fins a un màxim de tres obres per autor, sent la resta de temàtica lliure.

El primer premi es va atorgar al company de Sabadell Xavier Perera, amb la poesia Compartir, i el segon premi, a Ulator, de Barcelona, ​​amb la poesia Teu és el vers; el primer accèssit es va atorgar a Das, de Barcelona, ​​amb Quan acaba el dia, i el segon accèssit, a Jana, de Sabadell, amb La lluna em mira.

Tot i la distància imposada, va ser una celebració molt bonica i entranyable, donant pas després a la lectura de les poesies guanyadores.

I ara esperem amb delit el proper certamen i que s’animi molta més gent a participar en aquesta activitat, inspirada en les festes celebrades a Roma en honor a la deessa Flora, Les floràlia o Ludi Florae … tot i que cal remarcar que aquestes festes duraven sis dies, començaven amb actuacions teatrals i concloïen amb competicions i espectacles al circ i un sacrifici a Flora.

Que es prepari l’any vinent Sabadell, que anem a totes!