Nova Acròpolis Sabadell va presentar aquest magnífic i interessant taller interactiu, on el focus principal es va centrar en com entendre el concepte pau des del diàleg i la comprensió, i tenint com a referència el com van viure la pau els grecoromans. Carolina Arenas, voluntària de Nova Acròpolis Sabadell i internacionalista especialitzada en cultura de pau i transformació pacífica de conflictes, va presentar aquest taller.

Aquest taller va oferir un concepte ampli de la pau, va realitzar una aproximació a la vivència de la pau des de l’harmonia i la concòrdia, que són conceptes molt arrelats en la filosofia grecoromana, i es va desenvolupar el concepte de *EIRENE per als grecs i PAX per als romans.

La paraula grega *Eirene significa literalment ‘la que porta la pau’, pau entesa com a unitat i ordre interior que es manifesta en l’exterior i que s’associa al bon govern i a la justícia. No en va, Plató ja deia que el caos seria pitjor que combatre contra els bàrbars.

Per als estoics, la pau era harmonia mental, ordre interior, conceptes tots dos la meta dels quals eren produir felicitat, aconseguir serenitat i tranquil·litat.

En el taller, la ponent va seleccionar preguntes que ens conviden a reflexionar: a què ens referim quan parlem de pau?, la pau està al nostre abast?, què són els conflictes i com podem gestionar-los en harmonia? I això ens porta a plantejar-nos que cal educar filosòficament per a la pau com a ideal de justícia i harmonia, per a així poder plasmar-la i viure-la en la terra.

La pau és molt més que l’absència de la guerra; la que vam proposar des d’aquest taller és, en un sentit profund, una pau més ambiciosa i digna de ser viscuda, que es troba en l’horitzó i està a l’abast de tota la humanitat, és una pau que suposa la transformació generativa o apreciativa de tot quant fem en aquest món. El descobriment és que tenim eines i recursos filosòfics al nostre abast per a aconseguir-la, i això implica el desafiament de fer un salt de paradigma: del deficitari (el que resta) al generatiu (el que suma i té valor). Analitzarem en profunditat aquests conceptes. L’objectiu de la pau no sols és aconseguir-la en l’individual a través de l’ordre i la llibertat interior, sinó conrear-la i construir-la per al bé comú de manera sostinguda en el temps. Aquests dos paradigmes són una manera de construir ponts. Nietzsche deia que «la grandesa de l’home radica en el fet que ell és un pont i no una meta».

I també es van abordar dos principis fonamentals: el principi construccionista, basat a posar en acció el motor de la voluntat a través de diàlegs transformatius, és a dir, canviar la forma en què ens relacionem, amb diàlegs apreciatius per a arribar al cim apreciatiu, la qual cosa fomentarà que tots treballem en una mateixa direcció. El segon principi és: el principi filosòfic, que representa aproximar la filosofia per a ensenyar-nos a pensar, per a ser el millor de nosaltres mateixos i poder construir aquest món millor, aquest món que somiem, no sols nou, sinó millor: més amable, més pacífic, més fratern… i que requereix de bones i nobles accions que, juntes, construeixin en una mateixa direcció. Els éssers humans vivim de manera òptima en interdependència i cooperació. El gran Marco Aurelio deia que «som aquí per a ajudar-nos els uns als altres, actua en conseqüència». Reflexionem sobre el valor d’educar per a la pau a través dels diàlegs filosòfics transformatius. Això pretén ampliar els horitzons de pensament i acció per a teixir vincles humans virtuosos i harmoniosos que generin consensos i que puguin construir espais oberts de convivència, concòrdia i diversitat per a tots sense distinció.

Com bé va dir Spinoza: «La pau no és l’absència de la guerra, la pau és una virtut, un estat de la ment, una disposició a la benevolència, a la confiança i a la justícia».

Una de les conclusions més importants d’aquest taller va ser conscienciar que podem ser part de la transformació i veure-la com un viatge fascinant per a ser millors persones, construir a poc a poc per a arribar a una pau amb justícia.

I tanquem ja amb aquest bell poema de Benedetti, que diu així:«Viure la vida i acceptar el repte, recuperar el riure, assajar el cant, baixar la guàrdia i estendre les mans, desplegar les ales i intentar-ho de nou, celebrar la vida i reprendre els cels».