Al novembre, Nova Acròpolis Sabadell es va unir a la celebració del Dia Mundial de la Filosofia, i ho va fer d’una manera molt especial: dins el cicle d’activitats dedicades al corrent filosòfic de l’estoïcisme, va oferir una conferència en línia que va destacar en els seus continguts algunes raons per les quals l’estoïcisme és un model de fortalesa per al diari viure.

Mitjançant una dinàmica de contextualització general sobre l’any de desafiaments i reptes que ens ha tocat enfrontar, es va poder apreciar que els principis de pràctica de l’estoïcisme no només se sostenen avui dia amb una vigència històrica inaudita, sinó que, probablement, són les eines més oportunes i poderoses per a enfrontar-nos a les dificultats, enfortir-nos interiorment i encaminar l’energia vital cap a la pràctica de les virtuts. Si hi ha una esperança per transformar el món cap a millors i més prometedores formes de vida, aquesta és, sens dubte, unir el saber i el fer. Insistir en el fer és dirigir la voluntat cap a l’acció que construeix constantment a favor del bé, a favor de la unitat. Això és el que els estoics descriurien com «viure d’acord amb la naturalesa», és a dir, harmonitzant les nostres vides i els nostres actes en direcció vertical, cap al bé moral, cap a la pràctica de les virtuts, cap al destí o la raó universal.

D’una manera concreta, la filosofia estoica ve a ser un model molt versàtil per a cultivar la fortalesa; en aquest sentit, l’ús del discerniment va ser ressaltat durant la conferència com una de les eines més eficients per a distingir i reflexionar sobre aquelles coses o situacions de la vida que depenen i aquelles que no depenen de nosaltres. Aquesta possibilitat de triar els nostres judicis, valors, desitjos i caràcter davant d’allò que no depèn de nosaltres, com l’obtenció de la riquesa, l’estatus social, la salut o altres, ens permetrà concentrar-nos i enfocar les nostres eleccions de vida i la nostra llibertat cap aquelles coses que sí que es troben sota el nostre domini. A canvi, experimentarem una vida serena, alegre i estable, ja que no hi ha responsabilitat ni control fora de l’àmbit de tot allò que no depèn de nosaltres.

Durant la xerrada, es van abordar altres temàtiques que van relacionar l’estoïcisme i la pràctica de la filosofia com un model de fortalesa per a la conquesta i el domini interior. Aquesta pràctica, com es va explicar, requerirà esforç, concentració, valentia, disposició i ferma voluntat. No serà fàcil; per això té tant valor. I per finalitzar, es va reflexionar sobre la profunda necessitat de enfortir-nos en temps de tants desafiaments per a la humanitat. Hem, doncs, dirigir les nostres accions cap al servei, cap al deure de ser útils als que més ho necessiten; només així, estarem cultivant l’art de la bona vida, l’art de lliurar amb generositat, amb actes bons i nobles, d’acord, amb amabilitat, amb vocació de cuidar i servir. Només així podrem ser lliures i responsables, només així podrem viure d’acord amb la naturalesa, a favor del bé, a favor del destí universal del que som part.