Els alumnes de Nova Acròpolis Barcelona van visitar Itàlia, començant pel lloc arqueològic de Cumes, que té data de construcció incerta, entre els segles X i IV aC.

Allí Enees complia el seu destí acompanyat de l’ajuda de l’oracle. El grup d’estudiants i docents iniciava un viatge que acabaria en els temples majestuosos de Paestum, passant per la bellesa del Museu Arqueològic de Nàpols i les ruïnes que són testimoni de la gran tragèdia de l’erupció del Vesuvi: Herculans i Pompeia.

Els mites tanquen significats profunds, i els temples donen testimoniatge de l’etern. La roca roman vertical perquè obeeix a les lleis de la naturalesa, i l’home que entén aquestes lleis es beneficia d’elles construint monuments que són aliats del temps.

 

Les escultures, l’art, la delicada pintura dels frescos resisteixen a la implacable lava i al fum que arriben des del cràter del mont Vesuvi. Els fràgils éssers humans sucumbeixen. D’ells, a penes podem intuir les seves històries llegint les restes de les seves ciutats arrasades, però preservades en la foscor, soterrades.

Herculans i Pompeia són l’herència incalculable de coneixement i tecnologia que els diversos instructors van donar a conèixer durant mesos per a poder transformar un petit viatge de quatre dies en una gran odissea per bells i poderosos llocs.

La novetat va ser descobrir Neàpolis, la nova ciutat, Nàpols, que ara ja no és nova, però que continua mantenint quilòmetres de canals, túnels i vies subterrànies, on els grups de turistes passen per desenes. Quina fortuna poder fer turisme amb la mirada del filòsof, i amb el respecte del qual sap que està trepitjant pedres molt sàvies, carregades d’històries.

El sofriment i el dolor de l’any 79 dC són allí, però també la força, els somnis, la mateixa voluntat que tenim avui de desenvolupar-se i construir un lar, una família, la tenien els nostres avantpassats.

L’ànima es commou quan reconeix en l’arquitectura un ordre universal, còsmic, la intel·ligència pràctica que obeeix a una lògica que, per descomptat, afavoreix a tots i a la ciutat.

Certament, tots els que han estat en aquesta petita aventura s’han connectat amb les preguntes fonamentals de les quals hem de tenir, almenys, algunes línies escrites al llapis amb les respostes:

Qui som?

D’on hem vingut?

A on volem arribar?

Tenim clar que estem caminant i construint la nostra història amb cada pas, minut a minut?